La iaia

Asseu-te a la butaca, soldada de confidència.

Uns llavis sense memòria expliquen contes de forats,

quan la sínia girava canviant-lo tot al seu pas

i un mocador de consol bressava llàgrimes d´absència.




Sempre diu que té fred, pell de nina de porcellana,

encara que sigui juliol, a poc que li toca l´aire,

vol la jaqueta, mentre s´asseca la suor de la cara.




A sobre d´un mul et van portar a casa de matinada,

eren temps de maquis, relata el balanceig de peus,

un senyor del teu llogarret que molent blat es trobava.




Escolta un crit llastimós, d´acomodada frontissa,

mira una ànima esquinçada de sofriment i amargor

amb les pupil.les dilatades, veient només foscor

i com arriba al final la carrera d´una mitja.

TONOSEPE per la iaia Emilia 

A cau d´orella

A cau d´orella m´ho ha dit el vent,

“sense esforç no tindreu res”.

Gent generosa,

gent que és honesta,

gent que s´esforça,

gent que és valenta,

gent que estén, com si fos roba,

un somriure de futur.

A cau d´orella m´ho ha dit el vent,

“sense amor, tot és desert”.

Compliçitat arrelada,

renovació del papir

a on la promesa deixada

esgotava el temps per complir

amb les llàgrimes que van omplir

l´ampolla fins que vessava.

A cau d´orella m´ho ha dit el vent.

“sense cor no sentiu res”.

Cerqueu arrreu dels recons

abraçades de paciència,

compartiu els vostres fanals,

buideu suvint i amb empenta

la galleda de la por.

A cau d´orella m´ho ha dit el vent

“sense seny no fareu res”.

Mireu a dins de la butxaca

i digueu-vos sincerament,

qué porteu que sigui or,

qué porteu que sigui plata

i qué porteu que sigui plom...

i mireu-vos les sabates.

A cau d´orella m´ho ha dit el vent,

“sense vos... no és el mateix”.

Tonosepe per a Tapla

    Desembre 2014

LA FIGUERETA

Tot el dia pel teu davant

es passejen les garlandes

de vellut,  amunt i avall.

Com incansable lluitadora

al vell penell del terrat

perfumes encisadora.

“Tard o d´hora arribaré”

de mentre tu vas pensant,

s´estenen les teves branques

i el vol alçat d´un pardal

una ploma deixa caure.

Tres peus clavats a terra,

procurant pel devallador,

a la caça de mil esencies

per que el fruit fagi més goig.

Sense fulles per nadal,

ja tornaràn a crèixer,

per Sant Pere, figaflors

i a la tardor... figues negres.

No se si podrà ser,

però quan sigui molt gran,

vull anar a l´altre banda,

que he sentit que es veu el mar.

Ay! figuereta meva,

crec que no pot ser,

però si que pots anar

a on et portin les arrels.

Tonosepe per a Tapla 21/12/12

                                       

23 D´ABRIL

Avui l´he vist

amb els braços oberts de bat a bat,

un somriure llaminer escampava els seus llavis

i la seva carona restava il.luminada

amb l´alegría de l´infantessa.

Hi duia una rosa,

guarnida amb una espiga de blat,

a la ma dreta.

Per a mi,

tot per a mi,

per a la seva iaia.

Jo voldria...

Jo voldria...

tenir a la mà,

la primavera,

la que dona verd als prats,

esquitxats,

de colors ...

de les flors

i estiu,

que dóna el gra

i el deixa viu

a qui el troba

i alça el vol ...

des de terra,

fins al niu ...

construït

damunt de tots.

                                                                                Tonosepe 13