Tot el dia pel teu davant
es passejen les garlandes
de vellut, amunt i avall.
Com incansable lluitadora
al vell penell del terrat
perfumes encisadora.
“Tard o d´hora arribaré”
de mentre tu vas pensant,
s´estenen les teves branques
i el vol alçat d´un pardal
una ploma deixa caure.
Tres peus clavats a terra,
procurant pel devallador,
a la caça de mil esencies
per que el fruit fagi més goig.
Sense fulles per nadal,
ja tornaràn a crèixer,
per Sant Pere, figaflors
i a la tardor... figues negres.
No se si podrà ser,
però quan sigui molt gran,
vull anar a l´altre banda,
que he sentit que es veu el mar.
Ay! figuereta meva,
crec que no pot ser,
però si que pots anar
a on et portin les arrels.
Tonosepe per a Tapla 21/12/12
